La imatge de dalt va ser creat usant imatges reals capturades pel Hubble. A l'esquerra hi NGC 3310, una galàxia amb formació estel · lar molt activa. Al centre hi ha la SN 1006 romanent, una secció prima de les restes d'una supernova d'una 1006 A.D. esdeveniment supernova. A la dreta hi VA 18059-3211, una estrella similar al Sol, a prop del final de la seva vida.
Crèdit: NASA / ESA / Hubble / @ ObservingSpace
Els resultats destructius d'una explosió de supernova poderós manifesten en una delicada barreja de llum infraroja i de raigs X, com es veu en aquesta imatge de l'Observatori Telescopi Espacial Spitzer i Chandra X-Ray de la NASA, i de l'Agència Espacial Europea XMM-Newton.
El núvol de bombolles és una ona de xoc irregular, generada per una supernova que s'haurien presenciat a la Terra 3,700 fa anys que. El mateix romanent, anomenada Puppis A, és d'uns 7,000 anys llum de distància, i l'ona de xoc és d'aproximadament 10 anys llum de diàmetre.
Els tons pastel en aquesta imatge revelen que les estructures d'infrarojos i de raigs X tracen entre si estretament. Les partícules de pols calents són responsables de la majoria de les longituds d'ona de llum infraroja, assignat els colors vermell i verd en aquesta vista. El material escalfat per l'ona de xoc de la supernova emet raigs X., que són de color blau. Les regions on es barregen les emissions infraroges i de raigs X al costat adquireixen més brillant, més tons pastís.
L'ona de xoc sembla encendre ja que xoca contra els núvols circumdants de pols i gas que omplen l'espai interestel en aquesta regió.
Des la brillantor infraroig, els astrònoms han trobat una quantitat total de pols a la regió igual a aproximadament una quarta part de la massa del nostre sol. Les dades recollides del espectrògraf infraroig del Spitzer revelen com l'ona de xoc s'està trencant a part els grans de pols fràgils que omplen l'espai circumdant.
Les explosions de supernova forgen els elements pesats que poden proporcionar la matèria primera de la qual formaran les futures generacions d'estrelles i planetes. Estudiar com supernova romanent s'expandeixen en la galàxia i interactuen amb altres materials ofereix pistes crítiques en els nostres propis orígens.
Les dades infrarojos de fotòmetre multibanda de Spitzer (MIPS) a longituds d'ona de 24 i 70 micres es representen en verd i vermell. Dades de raigs X de XMM-Newton que abasten un rang d'energia de 0.3 a 8 volts kiloelectron es mostren en blau.
Crèdit: NASA / ESA / JPL-Caltech / GSFC / IAFE